La Pomerola. Primavera

Obra Completa en Edició Crítica

Disponible en versió digital

/El 1896, Verdaguer, a 51 anys i prematurament envellit, compongué el poema La Pomerola, que presentà als Jocs Florals sense èxit. Vivia en plena exclusió social i persecució eclesiàstica, empès a escriure els contundents articles En defensa pròpia a la premsa. Sobre un fons autobiogràfic, el poeta es presenta com el vell Trobador que arriba a la masia de la seva infantesa on ja ningú no el reconeix. En veure que al foc de la llar cremen branques de la Pomerola, l’arbre singular que emparà la seva naixença al món de la Poesia, el Trobador esclata en plors, s’identifica i narra la seva història. S’ha produït l’agnitio, el reconeixement dels seus, i el poeta, després de rememorar la seva experiència d’èxtasi a dalt de la Pomerola, l’arbre de la poesia en plena primavera, s’acomiada dels masiaires amb un últim prec que li asseguri l’altra primavera, l’eterna, posant el seu llaüt a la creu que coronarà la seva tomba. És la del poeta que vol ser reconegut pels seus, l’artista que aspira a la immortalitat. El jurat dels Jocs Florals de 1896, presidit per Narcís Oller, no va premiar La Pomerola amb què el millor poeta que mai havia participat als Jocs Florals demostrava, contra tantes insídies, que continuava essent el millor. Però ell tampoc no el va publicar. Fins al cap de cent anys, el 1995, no se’n va fer una primera edició. Avui, dos estudiosos de reconeguda dedicació verdaguerista el posen a l’abast del públic en una edició rigorosa i assequible després de rescatar-lo dels manuscrits de la Biblioteca de Catalunya i de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. És hora que el poeta de L’Atlàntida i Canigó sigui també conegut com a poeta de La Pomerola, un poema que en la poesia catalana moderna obre la línia que continua en El comte Arnau de Joan Maragall o Nabí de Josep Carner o El fill pròdig de Carles Riba.

Heu trobat un codi darrere la solapa del vostre llibre?

Col·lecció: OCEC, Sèrie B, volum 30
Primera edició: 2013
Nº pàgines: 304 pag.
ISBN: 978-84-941656-59
Preu: 23 €
Preu e-book: 9,00 €

Curadors

RICARD TORRENTS I BERTRANA (Folgueroles, 1937) és el primer rector de la Universitat de Vic, President de la Societat Verdaguer, membre del comitè d’edició de l’obra completa de Verdaguer, col·laborador de la Càtedra Verdaguer, membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans, i patró de la Fundació Jacint Verdaguer de Folgueroles, ha estudiat en extensió i profunditat la vida i l’obra de Jacint Verdaguer. Entre els diversos títols, destaquen obres d’erudició com l’edició crítica de Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià (primer volum de la col·lecció «Jacint Verdaguer. Obra Completa») o Verdaguer: Estudis i aproximacions; obres d’assaig com A la claror de Verdaguer, Autobiografia literària de Verdaguer, o Art, poder i religió. La sagrada família en Verdaguer i en Gaudí; i obres d’alta divulgació com Verdaguer: un poeta per a un poble i Ruta verdagueriana de Folgueroles. I altres estudis com De la dolça caritat a la rònega pobresa: Jacint Verdaguer, pobre.

M. ÀNGELS VERDAGUER I PAJEROLS (Manlleu, 1972) és professora de llengua i literatura de la Universitat de Vic, és secretària de la Societat Verdaguer i de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris, editora de la revista científica Anuari Verdaguer. Revista d’estudis literaris del segle XIX i especialista en la recerca literària del segle de la Renaixença i del romanticisme, en particular la referida a autors dels Jocs Florals, sobre la qual ha publicat diversos articles i treballs de rerca. Pel que fa a Verdaguer, li ha dedicat els seus dos treballs acadèmics majors: la tesina de Llicenciatura sobre La Pomerola o Primavera (2000) i la tesi de doctorat sobre el gran llibre del poeta Flors del Calvari (2012), l’una i l’altra a la Universitat de Barcelona. Entre els seus llibres destaquen títols com Verdaguer vist per Maragall i Verdaguer i els Jocs Florals de Barcelona.