CURADORS
Obra Completa en Edició Crítica
Codina,Francesc
Francesc Codina i Valls (Granollers, 1954) és professor de Filologia Catalana a la Universitat de Vic, és membre de la Societat Verdaguer, del comitè d’edició de l’Obra Completa en Edició Crítica de Verdaguer, del consell de redacció de Reduccions. Revista de poesia i del comitè científic de l’Anuari Verdaguer. Revista d’estudis literaris del segle XIX. Va dedicar la tesi doctoral a Barcelona, un dels darrers llibres projectats per Verdaguer, la qual ha servit de base per a l’ edició del volum dins l’OCEC. Va ser col·laborador dels volums I i IV de Totes les obres de Verdaguer (Prosa i Poesia, 2). Ha publicat diversos articles i treballs de recerca sobre la literatura catalana del vuit-cents, en bona part centrats en l’estudi del tractament de les ciutats i el territori en l’obra de Verdaguer.
Cònsul,Isidor
Isidor Cònsul i Giribet (Bellpuig, 1948 – Badalona, 2009) es va dedicar durant trenta anys a l’ensenyament de la literatura i durant més de vint a l’exercici de la crítica literària. Com a crític va compaginar una dedicació militant a la literatura contemporània amb els treballs de recerca sobre la cultura literària del segle XIX. Com a escriptor, va publicar l’assaig Llegir i escriure. Papers de crítica literària i els volums de proses autobiogràfiques Cinc estacions, En el nom del pare, Tractat de geografia i el pòstum Ànima de bolero. De 1998 a 2009 fou director literari d’Edicions Proa. És autor de diversos treballs sobre Verdaguer, del qual féu, amb Joaquim Molas, una edició de Totes les obres (Prosa, 2002, Poemes llargs. Teatre, 2003, Poesia 1, 2005, i Poesia 2, 2006), a més dels llibres Jacint Verdaguer. Història, crítica i poesia, Jacint Verdaguer/Joan Maragall: joc de miralls, Els bordons de l’arpa i Perfils de Verdaguer. L’edició de Sant Francesc, de Jacint Verdaguer, és el gruix més important de la seva tesi doctoral.
Cortès,Francesc
Francesc Cortès i Mir (Mataró, 1965) és professor de musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, i membre de la Societat Verdaguer, així com del comitè científic de l’Anuari Verdaguer. Les seves línies de recerca l’han especialitzat en la música dels segles XIX i XX, especialment en el terreny líric i en l’estudi del nacionalisme musical.
Ha treballat la relació de la creació musical amb la poesia catalana, sobretot a partir de diferents publicacions focalitzades en l’obra de Verdaguer i la construcció de la imatge musical de la seva obra. S’ha encarregat de les edicions crítiques de les òperes La Fattucchiera (1838) de Vicenç Cuyàs, i Los Pirineus (1891) de Felip Pedrell, entre d’altres. Ha publicat monografies sobre la música a Catalunya, i un estudi sobre la música religiosa a Catalunya durant el s. XIX (Història de la Música Catalana, Valencia i Balear, vol. 3, a Ed62). Entre les darrers publicacions es troba la monografia dedicada a l’estudi del paper emblemàtic de la música a través dels himnes Música en tiempos de guerra (UAB, 2012) i l’epistolari entre Joaquim Pena i Pau Casals (2013).
Farrés,Pere
Pere Farrés i Arderiu (Manlleu, 1948 – Gurb, 2008) va ser professor titular de literatura catalana contemporània a la Universitat de Barcelona. Es va dedicar a l’estudi de la literatura del segle XIX, amb especial atenció al teatre i a l’obra de Jacint Verdaguer. Dedicà la tesi doctoral a l’estudi del poema èpic Colom, dins el qual apareix el text embrionari de L’Atlàntida. Va ser membre de la Societat Verdaguer, del Patronat Casa Museu Verdaguer, del consell de redacció de l’Anuari Verdaguer i del comitè d’edició de l’obra completa del poeta de Folgueroles. Va publicar diversos articles i treballs sobre l’obra de Verdaguer. A més de l’edició crítica de L’Atlàntida, va establir el text d’El cicle de «L’Atlàntida» de Verdaguer per a Poemes llargs. Teatre (Totes les obres II, 2003).
Boix,Maur
Maur M. Boix (1919-2000) monjo de Montserrat, fou secretari de l’abat Escarré i prior del Monestir i director durant 32 anys de la revista Serra d’Or. Membre de la Societat Verdaguer, la seva dedicació a l’estudi del poeta i a les seves relacions amb Montserrat, fruit de molts anys d’interès, es va concretar sobretot en articles i treballs publicats en les dues darreres dècades del segle XX. El 1997 va publicar Montserrat. Llegenda de Montserrat, que ara es completa amb el tom primer l’edició del qual no ha pogut veure perquè la mort, malauradament, li ho ha impedit.
Obres:
Montserrat. Llegenda de Montserrat, Obra Completa en Edició Crítica (hi estem treballant)
Pinyol,Ramon
Ramon Pinyol i Torrents (Olesa de Montserrat, 1953) és professor de la Universitat de Vic, compagina la docència amb la recerca sobre literatura catalana contemporània. La seva tasca investigadora s’ha centrat especialment en Verdaguer, la literatura vuitcentista en general, el teatre de tradició popular i la història de les traduccions al català. Va prologar l’antologia bilingüe Selected Poems of Jacint Verdaguer, a cura de Ronald Puppo, i va tenir cura de tota l’obra dispersa de Verdaguer a Poesia, 2. Totes les obres IV (2006). Vicepresident de la Societat Verdaguer, membre del comitè d’edició de l’obra completa de Verdaguer i coordinador de l’Anuari Verdaguer. Revista d’estudis literaris del segle XIX, va realitzar la tesi doctoral sobre Pàtria, de la qual el volum de l’«Obra Completa en Edició Crítica» és una adaptació. A més, va revisar i completar, per a la col·lecció «Jacint Verdaguer. Obra Completa», l’original que va deixar Maur M. Boix de Montserrat. Llegendari, cançons, odes (2004).
Obres:
Pàtria, Obra Completa en Edició Crítica
Montserrat. Llegenda de Montserrat. Llegendari, cançons, odes, Obra Completa en Edició Crítica
Requesens,Joan
Joan Requesens i Piquer (Manresa 1944). Doctor en Filologia Catalana, llicenciat en Teologia, corresponent de la RABLB i membre de la Societat Verdaguer. Ha estat Catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes a l’Institut Pius Font i Quer de Manresa, investigador de la Càtedra de Literatura Moderna de la Universitat de Barcelona i professor a l’Intitut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i Vic. Ha publicat llibres i treballs sobre Jaume Collell i Jacint Verdaguer, per exemple Estudis verdaguerians de J. Collell. També sobre Arnau de Vilanova, Joan Lluís Vives i a l’entorn de temes profeticopolítics a la Baixa Edat Mitja i Renaixement, per exemple, amb la Dra. Eulàlia Duran, Profecia i poder al Renaixement. Entre altres llocs de publicació es poden esmentar l’Anuari Verdaguer, BRABLB, Revista Catalana de Teologia, Arxiu de Textos Catalans Antics, Llengua & Literatura, Journal of Catalan Intellectual History, Enraonar. Quaderns de Filosofia, Revista Borja.
Tió,Pere
Pere Tió i Puntí (Sentfores, Vic, 1951), llicenciat en Filologia Catalana i Història Contemporània, ha estat professor de llengua i literatura a l’institut Jaume Callís de Vic els últims trenta-cinc anys, compaginant la docència i treballs d’ensenyament, amb la recerca sobre literatura catalana. Des de 1987 (Aportació d’una lectura romàntica de Canigó) ha publicat alguns articles i treballs de recerca a l’Anuari Verdaguer. Revista d’Estudis Literaris del segle XIX i en altres mitjans, centrant-se en l’estudi dels últims deu anys del poeta i en el llibre Al cel. A proposta de la Societat Verdaguer, de la qual forma part, dugué a terme, en comissió de serveis a la Biblioteca de Catalunya, una catalogació de manuscrits de Verdaguer, el treball resultant de la qual resta en dipòsit per a la consulta dels estudiosos. Altres dedicacions han estat l’edició dels llibres Al cel i Espines i flors, dins el IV volum de Totes les obres de Verdaguer de l’editorial Proa, i l’organització i selecció de lectures poètiques, especialment les de la font del Desmai (Folgueroles), del Patronat d’Estudis Osonencs, de la Junta del qual forma part, com també del consell de redacció de la revista Ausa.
Obres:
Al Cel, Obra Completa en Edició Crítica (hi estem treballant)
Torrents,Ricard
Ricard Torrents i Bertrana (Folgueroles, 1937) és el primer rector de la Universitat de Vic, President de la Societat Verdaguer, membre del comitè d’edició de l’obra completa de Verdaguer, col·laborador de la Càtedra Verdaguer, membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans, i patró de la Fundació Jacint Verdaguer de Folgueroles, ha estudiat en extensió i profunditat la vida i l’obra de Jacint Verdaguer. Entre els diversos títols, destaquen obres d’erudició com l’edició crítica de Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià (primer volum de la col·lecció «Jacint Verdaguer. Obra Completa») o Verdaguer: Estudis i aproximacions; obres d’assaig com A la claror de Verdaguer, Autobiografia literària de Verdaguer, o Art, poder i religió. La sagrada família en Verdaguer i en Gaudí; i obres d’alta divulgació com Verdaguer: un poeta per a un poble i Ruta verdagueriana de Folgueroles. I altres estudis com De la dolça caritat a la rònega pobresa: Jacint Verdaguer, pobre.
Obres:
La Pomerola, Obra Completa en Edició Crítica
Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià, Obra Completa en Edició Crítica
Verdaguer,M.Àngels
M. Àngels Verdaguer Pajerols (Manlleu, 1972) professora de filologia catalana a la Universitat de Vic, és membre de la Societat Verdaguer, editora de l’Anuari Verdaguer. Revista d’estudis literaris del segle XIX i especialista en la recerca literària del vuit-cents, en particular la referida als Jocs Florals. Pel que fa a Verdaguer, a més de diversos articles i treballs, li ha dedicat la tesina de llicenciatura sobre La Pomerola. Primavera (2000) i la tesi doctoral sobre Flors del Calvari (2012), l’una i l’altra a la Universitat de Barcelona. Entre els seus llibres, destaquen Verdaguer vist per Maragall i Verdaguer i els Jocs Florals de Barcelona.
AUTORS
Univers
Casasses,Enric
Enric Casasses (Barcelona, 1951), escriptor en vers i en prosa i acadèmic de cap acadèmia, és un verdaguerià d’arrel avantguardista catalana que a més de la poesia en vers i en prosa (No hi érem, Uh, Canaris fosforescents, A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni hi plou, T’hi sé…) ha publicat un parell de llibres de filosofia ficció (El poble del costat, La foneria i el paperer) i estudis sobre escriptors com ara Maragall, Pujols, Vallmitjana, Papasseit, Vila Casas, Vinyoli… D’entre els seus escrits verdagueròfils cal destacar l’edició (juntament amb Agnès Prats) del llibre Perles del poeta folguerolenc.
Obres:
Dimonis. Apunts de Jacint Verdaguer a la Casa d’Oració, Univers
Gasull,Bernat
Bernat Gasull i Roig (Barcelona, 1971). Biòleg de formació i afeccionat al muntanyisme, a la natura i als viatges, ha publicat Les ascensions de Verdaguer al Pirineu. Guia d’itineraris per resseguir les ascensions que Mossèn Cinto va realitzar als cims del Pirineu (Cossetània, 2008), on es recullen els itineraris de 29 cims que va assolir el poeta entre els anys 1878 i 1883. A més ha fet diversos articles en revistes, sobretot de muntanya, i conferències i xerrades divulgatives sobre la relació de Verdaguer amb l’alta muntanya pirinenca. El vessant excursionista de Verdaguer és també un dels protagonistes de l’obra de ficció Viatge a l’illa dels pingüins (Voliana, 2013).
Obres:
Verdaguer a l’Aneto. Ascensió de 1882, Univers (hi estem treballant)