La idea i la decisió de confeccionar Aires del Montseny sorgí molt probablement en l’excursió al Montseny de setembre de 1899. De fet, es plantejà i elaborà per la insistència d’Anton Busquets i Punset, un dels joves de la revista Joventut que li feien costat. Verdaguer l’enllestí en menys d’un any (setembre de 1899‐novembre de 1900) i els fascicles aparegueren del 10 de gener de 1901 a l’1 d’agost. Aparentment, era un volum miscel∙lani com Pàtria però, seguint la lliçó de Joaquim Molas, afirmem que és molt més: una veritable «antologia» que comprèn textos de vora quaranta anys. I, alhora, una «síntesi» vital, ideològica i estètica, una mostra reeixida de «memòria autobiogràfica» i, fins i tot, un «testament». Per tant, un llibre d’entre els importants del corpus verdaguerià.
Aires del Montseny està compost de trenta‐cinc poemes i tres proses finals, que exalten la creu de Matagalls. S’obre amb un pròleg útil per a copsar el pes emotiu que el Montseny tingué sobre Verdaguer i, significativament, amb un poema dedicat a la Verge. També hi destaquen intents de renovació de l’utillatge estètic i dels interessos temàtics, com testimonia «La veu del Montseny».

/L’AUTOR
Llorenç Soldevila i Balart (Monistrol de Montserrat, 1950). Mestre, Doctor en Filologia Catalana, professor titular de la UVic‐UCC i durant molts anys docent a l’ensenyament secundari. En l’àmbit de la recerca, s’ha dedicat a l’estudi i divulgació de l’obra de Jeroni Zanné; del moviment de la Nova Cançó ― La Nova Cançó (1958‐1987). Balanç d’una acció cultural (1993)―; de l’obra de Verdaguer amb estudis i edicions; i de diversos aspectes de la literatura memorialística. Ha editat propostes didàctiques sobre Verdaguer ―Antologia poètica, Jacint Verdaguer. Deu rutes literàries, Jacint Verdaguer, formació i dimensió d’un mite i Canigó―, J. Pla, M. Rodoreda, A. Bartra, M. Martí i Pol i B. Porcel. Ha realitzat rutes literàries, també sobre zones concretes del país com el Montseny, les Illes Balears i el País Valencià. Ha publicat nou dels dotze volums de què constarà la Geografia literària dels Països Catalana.

The post Aires del Montseny appeared first on Verdaguer Edicions.

/2a EDICIÓ

El llibre Al Cel es publicà per primera vegada, pòstumament, el 1903. En general l’obra de Verdaguer, a banda de la poesia de propagació del devocionari catòlic i l’èpica mitològica i patriòtica, manté des dels inicis una indiscutible continuïtat en la idea del desarrelament i el desig de fusió mística amb la divinitat. Les amargors del seu cas personal, a partir de 1893, accentuen al llibre Al Cel el desig de volar amunt fins aquell enyorat paradís, que concreta en les imatgeries de les estrelles, els planetes i l’esfera celeste, constatant la impossibilitat romàntica d’arribar a Déu i a la «flor de l’Infinit».

Curador

The post Al Cel appeared first on Verdaguer Edicions.

/ NOVETAT. Balaig. A l’encalç de les passes de Jacint Verdaguer pel Canigó (1879-1883)

A Balaig. A l’encalç de les passes de Jacint Verdaguer pel Canigó (1879-1883), Bernat Gasull i Roig resol moltes de les preguntes fins ara sense resposta sobre els anys en què Verdaguer descobreix el Pirineu: quins cims va assolir, quan, com, per on i sobretot perquè.
Després de Maleïda (Verdaguer Edicions, 2015) Gasull i Roig segueix una intensa recerca per escrits inèdits, llibretes de viatge i publicacions, trepitja la muntanya per tal de dibuixar amb precisió el periple pirinenc de Verdaguer i la seva relació amb el cim de Canigó.
El resultat és un viatge apassionant i apassionat per moments clau de la vida del poeta i sobretot per indrets de Catalunya, del Nord i del Sud, i d’Occitània. De la mà d’un guia expert, ens endinsem en els llocs i en la història d’aquests llocs per descobrir-hi un poeta aventurer i un poema extraordinari.

Autor

The post Balaig. A l’encalç de les passes de Jacint Verdaguer pel Canigó (1879-1883) appeared first on Verdaguer Edicions.

Al tombant del segle XIX, Jacint Verdaguer va concebre la idea de fer un gran llibre que aplegués els seus textos ja coneguts sobre Barcelona i que, alhora, n’inclogués de nous, redacta ex professo. El poeta hi va treballar intensament, però la mort li va impedir de donar-li la forma definitiva. Amb el títol de Barcelona. Textos per a un llibre, es publiquen en aquest volum tots aquells textos que Verdaguer havia previst que en formessin part i que no havien estat inclosos en cap de les seves obres publicades en vida. Es tracta de vint-i-cinc poesies i cinc proses, totes d’un gran interès literari, social i biogràfic. El text d’aquesta edició, a cura de Francesc Codina i Valls, ha estat establert a partir dels manuscrits i les edicions parcials aparegudes a la premsa i en fulls solts en vida de l’autor.

Curador

The post Barcelona appeared first on Verdaguer Edicions.

Bibliografia general de Jacint Verdaguer (1864-2023) és un inventari de les publicacions d’obres del poeta i sobre la seva vida i obra que han vist la llum des del primer moment fins als nostres dies. Aquest volum culmina el macroprojecte verdaguerista d’Àlvar Valls i Roser Carol que comprèn també el llibre Verdaguer dia a dia. Cronologia de Jacint Verdaguer (1845-1902) que el 2023 va inaugurar la present col·lecció «Eines». Tots dos volums són eines que contribueixen a explicar la vida i l’obra del poeta i que, cada un des de la seva especificitat temàtica, mostren el personatge, el mite, en el context de la seva època i a posteriori, com a referent i patrimoni col·lectiu. En la present bibliografia, els autors presenten més de nou mil fitxes bibliogràfiques estructurades en 32 seccions temàtiques i que s’agrupen entorn de dues grans parts: «Obres de Verdaguer» i «Obres sobre Verdaguer», amb l’objectiu de dotar els estudis verdaguerians d’una eina de caràcter bibliogràfic àmplia i actualitzada que és alhora un aparador de la magnitud de la producció del poeta i de la seva amplíssima recepció, dins i fora del nostre país, des del seu temps fins avui mateix.

Autors

The post Bibliografia general de Jacint Verdaguer (1864-2023) appeared first on Verdaguer Edicions.

/Verdaguer va abocar en aquests textos la seva riquesa de la llengua popular sense oblidar que la música era tant o més important que els versos. Càndid Candi va musicar amb encert aquests Càntics que ben aviat inspiraren a altres compositors i poetes.

Qui no coneix «El noi de la mare?» Qui no ha cantat els versos «Flor de lliri, lliri, flor de lliri blanc».
Per primera vegada es presenta l’edició crítica de Càntics i inclou les partitures, també editades i copiades de cap i de nou, i que es poden trobar a la pàgina web de l’editorial. En la cerca avançada seleccioneu “Col·lecció” i escriviu “Càntichs religiosos pel poble”, d’aquesta manera visualitzareu només les partitures que s’inclouen a Càntics.

Índex dels Càntics

Criteris d’edició de la música dels Càntics

Autors

The post Càntics appeared first on Verdaguer Edicions.

/Durant tres anys Verdaguer assisteix a sessions d’exorcismes a la Casa d’Oració, al carrer Mirallers de Barcelona. Els dimonis parlen per boca de persones posseïdes i Verdaguer ho va apuntant. El resultat n’és un esbós: els dimonis observats per Verdaguer, i ell per ells, que comenten: «Ha de renyir amb lo món per estimar lo món». Els Dimonis que presentem són el text íntegre d’aquests Apunts acompanyats de comentaris d’Enric Casasses.
Dimonis és un llibre de fragments a mig embastar, una síntesi d’escriptura taquigràfica amb literatura devocional, un joc d’atrevides dissonàncies entre el sublim i l’insignificant, una barreja d’aforística, de realisme naturalista i literatura fantàstica.

Autor

En imatges la preparació de Dimonis

The post Dimonis appeared first on Verdaguer Edicions.

/ Novament a les llibreries, ara en edició facsímil, recuperant el treball original de Ricard Torrents.

Dos màrtirs de ma pàtria fou la primera temptativa de Verdaguer de construir un poema llarg i, doncs, el punt de partida de la millor èpica del segle XIX català. Redactat als 17-18 anys, el poema, que narra la conversió i martiri dels antics patrons de la ciutat de Vic, Llucià i Marcià, reflecteix els models neoclàssics apresos a les classes de Retòrica del Seminari i revela les qualitats d’un joveníssim autor que emprenia un projecte de gran ambició i apuntava solucions lingüístiques i poètiques innovadores. Així ho intuí Milà i Fontanals, i també el grup d’amics vigatans del poeta que li publicaren el poema el 1865.

Curador

The post Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià appeared first on Verdaguer Edicions.

/Amb Flors del Calvari es posa a les mans del lector un estudi complet d’uns poemes escrits per un Verdaguer humiliat i decebut però amb una gran capacitat creativa. Hi trobem poemes de referència com «A mos bescantadors», musicat per Miguel Poveda, «Sum vermis» o «Vora la mar».

El 1895 Jacint Verdaguer treballava intensament en la seva obra: l’octubre publicava el poema Sant Francesc i els articles Un sacerdot calumniat (En defensa pròpia) i el desembre —amb data de 1896— sortia Flors del Calvari. Tres llibres que reflecteixen la crisi que havia començat la primavera de 1893, amb la sortida cap a la Gleva, i que s’havia intensificat l’estiu de 1895 amb la fugida del santuari cap a Barcelona, la suspensió a divinis, el «Comunicat» i la primera sèrie d’En defensa pròpia a la premsa. El drama va trobar ressò en la literatura i les circumstàncies biogràfiques van accentuar l’evolució de la seva escriptura cap a una literatura del jo. Així, Flors del Calvari, «Llibre de consols», en termes religiosos mostra la profunditat de l’experiència viscuda. Al volum, amb un llarg i ben travat pròleg, dos interessants poemes introductoris centrats en Crist i el poeta i dues-centes vint-i-vuit composicions en tres seccions —«Crucíferes», «Esplais» i «Flors de Miracruz»—, hi trobem des de textos poètics que són expressió del ressentiment, matisat per la resignació cristiana («A mos bescantadors», «A un detractor», «A mos defensors», «Vora la mar» o «Lo calze i l’arpa»), fins als que són cants espirituals adreçats directament a la divinitat («Sum vermis» o «Al crucifix»), passant per les petites corrandes religioses o peces de «poques posades, un xic a l’estil d’ara» que poden consolar el poeta i qualsevol lector, missió de la poesia.

Curadora

The post Flors del Calvari appeared first on Verdaguer Edicions.

Idil·lis i cants místics va ser el primer llibre publicat per Jacint Verdaguer després de L’Atlàntida; amb el recull, l’autor volia donar una imatge pública de poeta religiós que completés la que havia ofert com a poeta heroic. En el volum, amb el Càntic dels Càntics, Ramon Llull i Sant Joan de la Creu com a referents religiosos més visibles, hi trobem textos tan coneguts de l’obra poètica verdagueriana, com la cançó de bressol «Lo Noi de la mare», o «Marina», «Sant Francesc s’hi moria», «Qui com Déu?», «Jesús als pecadors», «Plor de la tórtora» o «Volada de l’ànima».

D’innegable èxit editorial (se’n van fer quatre edicions el 1879, 1882, 1885 i 1891), Idil·lis i cants místics aplega poemes redactats per Verdaguer entre 1866 i 1882 en
indrets ben distints: Tavèrnoles, Vic, Vinyoles d’Orís, durant els viatges a L’Havana com a capellà de la companyia Transatlàntica, Barcelona o Comillas, entre
d’altres. Precedit d’un pròleg de Manuel Milà i Fontanals, les seixanta-set composicions que l’integren mostren una fusió entre poesia popular, misticisme i literatura bucòlica, i exposen una experiència mística en què l’ànima del poeta ha estat desterrada en un món material que és, per a ella, presó i pecat, i com la manera que té de recordar i d’assolir la divinitat és a través de la natura, seguint l’idealisme franciscà. Camps mostra en l’estudi preliminar l’inici de la poesia mística en la producció poètica de Verdaguer.

/L’AUTOR
Josep Camps Arbós (Calella, 1963). Doctor en filologia catalana i Premi extraordinari de Doctorat. Catedràtic de llengua i literatura catalanes a l’INS La Serra, de Mollerussa, i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. Membre numerari de la Societat Verdaguer, la seva tasca d’investigador i d’editor s’ha centrat en la literatura catalana dels segles XIX i XX, especialment en les figures de Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Josep Carner, Xavier Benguerel, Vicenç Riera Llorca, Domènec de Bellmunt, Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo, o els germans Ramon i Joan Baptista Xuriguera.

The post Idil·lis i cants místics appeared first on Verdaguer Edicions.