Al Cel, Jacint Verdaguer

Obra Completa en Edició Crítica

/2a EDICIÓ

El llibre Al Cel es publicà per primera vegada, pòstumament, el 1903. En general l’obra de Verdaguer, a banda de la poesia de propagació del devocionari catòlic i l’èpica mitològica i patriòtica, manté des dels inicis una indiscutible continuïtat en la idea del desarrelament i el desig de fusió mística amb la divinitat. Les amargors del seu cas personal, a partir de 1893, accentuen al llibre Al Cel el desig de volar amunt fins aquell enyorat paradís, que concreta en les imatgeries de les estrelles, els planetes i l’esfera celeste, constatant la impossibilitat romàntica d’arribar a Déu i a la «flor de l’Infinit».

Col·lecció: OCEC
Primera edició: 2017
Segona edició: 2019
Nº de pàgines: 211
Rústica: amb solapes
ISBN: 978-84-944586-2-0
Preu: 18,5 €

Curador

PERE TIÓ I PUNTÍ (Sentfores, Vic, 1951), llicenciat en Filologia Catalana i Història Contemporània, ha estat professor de llengua i literatura a l’institut Jaume Callís de Vic els últims trenta-cinc anys, compaginant la docència i treballs d’ensenyament amb la recerca sobre literatura catalana. Des de 1987 (Aportació d’una lectura romàntica de Canigó) ha publicat alguns articles i treballs de recerca a l’Anuari Verdaguer. Revista d’Estudis Literaris del segle XIX i en altres mitjans, centrant-se en l’estudi dels últims deu anys del poeta i en el llibre Al cel. A proposta de la Societat Verdaguer, de la qual forma part, dugué a terme, en comissió de serveis a la Biblioteca de Catalunya, una catalogació de manuscrits de Verdaguer, el treball resultant de la qual resta en dipòsit per a la consulta dels estudiosos. Altres dedicacions han estat l’edició dels llibres Al cel i Espines i flors, dins el IV volum de Totes les obres de Verdaguer de l’editorial Proa, i l’organització i selecció de lectures poètiques, especialment les de la font del Desmai (Folgueroles), del Patronat d’Estudis Osonencs, de la Junta del qual forma part, com també del consell de redacció de la revista Ausa.